21/10/24

L’Ajuntament recorda els quatre alcaldes d'Olesa durant la Segona República, víctimes de la repressió franquista

Familiars i representants de Fèlix Figueres i Aragay, Miquel Matas i Estebanell, Ramon Parera i Figueras, i Jaume Garriga i Colom van fer una ofrena floral a la nova placa que s'ha instal·lat a la façana de l’Ajuntament. La placa homenatja els alcaldes republicans olesans.

Image
Acte d’homenatge als 4 alcaldes olesans de la segona república

Imatge de la nova placa a la façana de l'Ajuntament

En el marc de la celebració de les XX Jornades de Memòria i Justícia, l’Ajuntament d’Olesa va retre homenatge, dissabte al matí, als quatre alcaldes que Olesa va tenir durant la Segona República (1931-1939): Fèlix Figueras i Aragay, que va ser afusellat; i Miquel Matas Estebanell, Ramon Parera Figueras i Jaume Garriga Colom, que es van haver d’exiliar abans de l’arribada de l’exèrcit franquista.

L’alcalde d'Olesa, Jordi Parent, i el regidor de Memòria Històrica, Xavi Rota, van descobrir una placa a la façana de l’Ajuntament en record dels alcaldes republicans olesans, a la qual els seus familiars van fer una ofrena floral. L’acte va comptar amb les intervencions de F. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, i Lídia Muñoz, consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica. També hi van asssitir regidors i regidores de l’equip de govern i del grup municipal del PSC, entre ells Daniel Ribas, que va acudir com a familiar de Miquel Matas Estebanell.

El regidor de Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Olesa, Xavier Rota, va destacar que es tractava d’un “acte emotiu que ret homenatge a quatre alcaldes que van exercir el seu càrrec durant els anys més convulsos de la Guerra Civil, i que van ser represaliats per defensar els valors democràtics i republicans”.

Audio file

Rota va avançar els projectes en l'àmbit de memòria històrica que s’impulsaran durant aquest mandat des de la seva regidoria:  l’acte d’entrega del certificat de nul·litat jurídica dels judicis sumaríssims que van patir 166 olesans i olesanes; la creació d'un espai de record per a les 1.300 víctimes de la repressió franquista al Parc de la Memòria, i la introducció de la memòria històrica a les escoles i instituts. 

Audio file

La consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lídia Muñoz, va fer una crida a "no oblidar el passat, especialment en un context actual d'auge de l'extrema dreta", i va remarcar la necessitat de treballar "des de l'educació per transmetre aquests valors a les noves generacions". 

Audio file

Per la seva banda, F. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, va destacar el compromís del consistori olesà com "un exemple de lideratge en la recuperació de la memòria històrica", així com la difícil situació del municipi durant els anys 1936-1939, marcada per la repressió.

Audio file

Finalment, l’alcalde d’Olesa, Jordi Parent, va reconeixer "la valentia" dels quatre alcaldes d’Olesa homenatjats, que “van treballar per millorar la vida dels seus convilatans en moments de gran incertesa”.

Parent va manifestar que els actes de memòria “són actes de justícia i reparació", imprescindibles per reconèixer el "patiment de les víctimes i educar les noves generacions". Segons l'alcalde, “la memòria històrica és una eina per preservar la pau, la justícia, la llibertat, la convivència i la democràcia”. 

Audio file

Tot seguit, l’alcalde i el regidor de Memòria Històrica van descobrir una placa a la façana de l’Ajuntament en record dels alcaldes republicans olesans, a la qual els familiars van fer una ofrena floral, amb l'acompanyament musical del Duet Clarianes. 

Activitats fins al mes de desembre

Les XX Jornades de Memòria i Justícia van començar divendres amb una conferència sobre els judicis militars franquistes i la reparació jurídica de les víctimes a càrrec de Jaume Vila, arxiver de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

El regidor Xavier Rota, va presidir l'acte, destacant el fet que ja s'hagin fet 20 jornades de memòria històrica en només vuit anys, fet que, segons el regidor, demostra l'aposta de l'Ajuntament d'Olesa per treballar per la recuperació de la memòria col·lectiva local. També va recordar la feina que s'està fent des de l'Arxiu Històric Municipal, amb la col·laboració de veïns i veïnes del municipi, per localitzar familiars de les 166 persones d'Olesa que apareixen a la llista d'afectats pels judicis sumaríssims. Aquests judicis van ser anul·lats gràcies a la Llei 11/2017 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Properes cites:

26 d'octubre. Projecció de la pel·lícula “Sierra de Teruel” (1945) d’André Malraux, a les 17.30 h, a l’Auditori de la Casa de Cultura. Inclourà una taula rodona amb Antoni Cisteró, Fèlix Figueras i Josep Puy. L'activitat l'organitza Olesa Ateneu. 

1 de novembre. Acte institucional del 85è aniversari dels afusellaments d’Abrera i Olesa. Es farà una l’ofrena floral al Cementiri de Can Singla. Després de l'ofrena a Olesa, a les 12 h, se'n farà una al Cementiri Vell d'Abrera. 

Del 8 de novembre al 8 de desembre. Exposició “Vencedors i vençuts”, produïda pel Memorial Democràtic, que analitza l’impacte de la Guerra Civil a Catalunya i en els catalans. Es podrà visitar al Centre Cultural Cal Puigjaner del 8 de novembre al 8 de desembre.